dijous, 22 de març del 2012

Carta a la amada immortal.


Escrit en tres moments diferents, la denominada Carta a la amada inmortal es un dels textos més coneguts de Beethoven. Es va trobar entre els seus papers després de la seva mort. Junt a ella, un retrat que encara ningú a sabut identificar. Ni encara hi ha certeça al any en que es va redactar. Com en el <>, també s'ha invertit una fortuna en tinta i alguns quilómetres de celuloide per resoldre el misteri. En una ultima hipòtesi cinematogràfica mas propera al desproposit que a qualsevol verosimilitud, s'ha arribat a aventurar com a candidata a les seves cunyada Johanna Beethoven , amb la que va mantenir un penos e interminable conflicte judicial per la custodia del fill d'aquesta , el seu nebot Karl.


6 de juliol , per el matí

El meu angel , el meu tot , el meu jo.
Avui només unes paraules escrites llapis (el seu ). Lo del meu allotjament no estara confirmat difinitivament fins dema , ¡qué manera mes miserable de perdre el temps! Pero , ¿Per que disgustarme si no hi ha remell ?¿Es que el nostre amor nomes pot exisistir amb sacrifici , amb la inpossibilitat d'obtenir-lo tot , sense poder ser jo només jo y tu només meva ?Contempla la bellesa de la naturalesa i tranquilitza la teva alma acceptant lo inevitable. El amor ho exigeix tot, i està en el seu dret. Com jo l'exigeixo de tu ¡i tu de mi! Però oblides que jo tinc que viure per mi i per tu; si estiguéssim junts, ningú dels dos patiria aquest dolor.
¡El viatge a sigut terrible! No e arribat fins a les quatre del matí. Com no hi havia cavalls, la posta a seguit un camí diferent, un camí espantós, per cert. En la última parada hem van aconsellar que no viatgés de nit i, per espantar-me, hem van estar parlant sobre la travessia d'un bosc, aquest fet va despertar la meva curiositat. Va ser un error, ja que el cotxe va estar a punt de destrossar-se en aquell camí terrible, un pur sender replet de forats. (...)
Tinc el cor massa ple per continuar. Hi ha moments en que les paraules resulten vanes; animat, continua sent el meu confident, el meu únic tresor, el meu tot, lo que deu ser i lo que serà de nosaltres.
EL TEU FIDEL LUDWIG