Context històric
L'escriptura de la música.
Boeci i Cassiodor van ser els qui van transmetre la teoria musical grega i romana a l'Europa medieval. S'utilitzaven nermes com a notació musical.
Guido d'Arezzo, va ser qui va donar a cada nota el nom que coneixem actualment. Comença utilitzant 5 línies (pentagrama). Durant aquesta època es va fixar per escrit la durada de les notes per la música polifònica.
El Cant Gregorià
El nom ve per el papa Gregori I. Recopilava tots els cants cristians i deixava de banda les innovacions.
El nom ve per el papa Gregori I. Recopilava tots els cants cristians i deixava de banda les innovacions.
Els cants podien ser antifonals o d'estil responsorial. La música religiosa s'anomenava cant pla.
Segons la relació entre les notes i les síl·labes, les melodies gregorianes es classifiquen en:
- Síl·labiques: cada síl·laba es canta amb una nota diferent.
- Melismàtiques: cada síl·laba es canta amb una sèrie de notes (melisma).
- Salmòdiques: diverses síl·labes es canten sobre la mateixa nota (recitat).
La primera música litúrgica era monòdica. No utilitzava escala, feia servir els modes. Cada melodia de cant pla es caracteritza per la seva nota final i el seu àmbit.
Música profana: joglars i trobadors
- Els joglars eren rodamons que anaven d'un lloc a l'altre divertint el públic.Eren petits poetes meitat saltimbanquis, i barrejaven a les seves actuacions la mímica, els jocs malabars, la narració de gestes èpiques i la música. Van ser els transmissors de la música popular profana.
- Els trobadors eren cantants i poetes que vivien a la cort. Entretenien els seus senyors amb cançons i poemes sobre les gestes de cavallers i l'amor de les dames nobles.
