divendres, 20 de gener del 2012
divendres, 13 de gener del 2012
Context històric del Barroc
Al final del segle XVI està immersa en una crisi econòmica i social. Sorgeix el Barroc que estarà fins l’any 1750. La ciència al Barroc experimenta canvis molt importants. Prosperen les monarquies absolutes. El poble i la burgesia acceptaven a l’autoritat del monarca, que veien com una protecció enfront dels privilegis de la nobles. La fam, la pesta i les provocacions dels exèrcits, feien més difícil la vida de les classes populars. Els monarques absoluts utilitzen les art com a mitjà per demostrar la seva grandesa. Durant el Barroc es van crear obres d’art molt diverses. Els escenaris de la música barroca eren les sales luxoses dels grans palaus i, les esglésies sumptuoses, decorades amb retaules recarregat amb un domini del daurat enlluernador. En aquesta època es creen els primers teatres d’òpera.
Característiques musicals
-Melodia: les melodies barroques mostren molta llibertat. Grans salts,cromatismes,figuracions ràpides i altres mostres de virtuosisme difícils de realitzar amb la veu humana. No escrivien seguint models vocals. La música barroca pretén ser expressiva. El text condiciona la música.
-Ritme: els compositors posen, a les partitures, indicacions (adagio,andante,allegro...) i així es té una idea de la velocitat amb què s’han d’interpretar. Les indicacions de compàs i les figures que s’utilitzen eren pràcticament les mateixes d’ara.
-Harmonia: hi ha tonalitat, basada en dues escales. Dins de les escales cada nota té una funció: tònica i dominant. Aporta l’acord. Apareix el baix continu. Els acords s’indicaven amb xifrats.
-Textura:es va crear la melodia acompanyada. Moltes obres barroques van ser escrites en contrapunt a dues o més veus amb l’acompanyament d’un baix continu.
Música vocal
Els compositors buscaven impressionar o emocionar el públic. La proliferació dels castrats, rentables estrelles de l’època respon també al mateix desig de virtuosisme i artificiositat. Apareix la cantata i l’oratori,existeix un oratori que es diu passió. El madrigal es continua cultivant. Al final del s. XVI, un grup de músics florentins, intenten crear un tipus d’obra teatral basada en el recitar cantant. La primera òpera conservada és Eurídice, de Jacop Peri. Els fragments musicals que formen l’òpera són: l’obertura, recitatiu, l’ària, duo, trio, etc., cor, danses. Al final del Barroc es dóna l’òpera bufa. Es creen formes musicals com la sarsuela. Un compositor destacat fou Joan Baptista Comes. Destaca el nom de Joan Cererols. El compositor i mestre de capella barceloní Francesc Valls va ser una de les gran figures de la música religiosa.
La música instrumental
La música barroca és un estil musical europeu que abasta tot el segle XVII i la primera meitat del XVIII.
Durant el barroc, el camp dels instruments musicals experimenta alguns canvis.
Quant als instruments de vent, alguns desapareixen, com els cromorns i d'altres evolucionen, com les xeremies, que serán l'orgien de l'oboè.
En l'època barroca aparegueren els violins Stradivarius i es perfeccionaren molt els instruments d'arc amb la innovació de l'arc planer.
També en aquella època, el traverso, flauta travessera barroca, guanyà terreny a la flauta de bec en les orquestres, malgrat que en la música de cambra va existir un conreu notable d'obres per a flauta de bec contralt, especialment.
Els instruments de teclat més comuns eren l'espineta, el virginal, el clavicèmbal i el clavicordi. I, en l'àmbit religiós, l'orgue.
Al final del segle XVI està immersa en una crisi econòmica i social. Sorgeix el Barroc que estarà fins l’any 1750. La ciència al Barroc experimenta canvis molt importants. Prosperen les monarquies absolutes. El poble i la burgesia acceptaven a l’autoritat del monarca, que veien com una protecció enfront dels privilegis de la nobles. La fam, la pesta i les provocacions dels exèrcits, feien més difícil la vida de les classes populars. Els monarques absoluts utilitzen les art com a mitjà per demostrar la seva grandesa. Durant el Barroc es van crear obres d’art molt diverses. Els escenaris de la música barroca eren les sales luxoses dels grans palaus i, les esglésies sumptuoses, decorades amb retaules recarregat amb un domini del daurat enlluernador. En aquesta època es creen els primers teatres d’òpera.
Característiques musicals
-Melodia: les melodies barroques mostren molta llibertat. Grans salts,cromatismes,figuracions ràpides i altres mostres de virtuosisme difícils de realitzar amb la veu humana. No escrivien seguint models vocals. La música barroca pretén ser expressiva. El text condiciona la música.
-Ritme: els compositors posen, a les partitures, indicacions (adagio,andante,allegro...) i així es té una idea de la velocitat amb què s’han d’interpretar. Les indicacions de compàs i les figures que s’utilitzen eren pràcticament les mateixes d’ara.
-Harmonia: hi ha tonalitat, basada en dues escales. Dins de les escales cada nota té una funció: tònica i dominant. Aporta l’acord. Apareix el baix continu. Els acords s’indicaven amb xifrats.
-Textura:es va crear la melodia acompanyada. Moltes obres barroques van ser escrites en contrapunt a dues o més veus amb l’acompanyament d’un baix continu.
Música vocal
Els compositors buscaven impressionar o emocionar el públic. La proliferació dels castrats, rentables estrelles de l’època respon també al mateix desig de virtuosisme i artificiositat. Apareix la cantata i l’oratori,existeix un oratori que es diu passió. El madrigal es continua cultivant. Al final del s. XVI, un grup de músics florentins, intenten crear un tipus d’obra teatral basada en el recitar cantant. La primera òpera conservada és Eurídice, de Jacop Peri. Els fragments musicals que formen l’òpera són: l’obertura, recitatiu, l’ària, duo, trio, etc., cor, danses. Al final del Barroc es dóna l’òpera bufa. Es creen formes musicals com la sarsuela. Un compositor destacat fou Joan Baptista Comes. Destaca el nom de Joan Cererols. El compositor i mestre de capella barceloní Francesc Valls va ser una de les gran figures de la música religiosa.
La música instrumental
La música barroca és un estil musical europeu que abasta tot el segle XVII i la primera meitat del XVIII.
Durant el barroc, el camp dels instruments musicals experimenta alguns canvis.
Quant als instruments de vent, alguns desapareixen, com els cromorns i d'altres evolucionen, com les xeremies, que serán l'orgien de l'oboè.
En l'època barroca aparegueren els violins Stradivarius i es perfeccionaren molt els instruments d'arc amb la innovació de l'arc planer.
També en aquella època, el traverso, flauta travessera barroca, guanyà terreny a la flauta de bec en les orquestres, malgrat que en la música de cambra va existir un conreu notable d'obres per a flauta de bec contralt, especialment.
Els instruments de teclat més comuns eren l'espineta, el virginal, el clavicèmbal i el clavicordi. I, en l'àmbit religiós, l'orgue.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)